Una classe de recluses, anomenat Estilita el vell, que, en els primers temps cristians, es va retirar del món al Desert de Síria, i, alça sobre pilars, solia passar dies i nits en dejuni i pregària, en la creença frenètic que per la mortificació dels seus cossos garanteixi la salvació de les seves ànimes; del seu fundador era Simó, surnamed Estilita el vell; la pràctica, que mai va permetre a l'oest, van continuar fins al segle XII.